El mestre sufí explicava sempre una paràbola en finalitzar la classe, però els alumnes no sempre n’entenien el sentit.
- Mestre -va dir un d’ells una vesprada-, tu ens expliques els contes però no ens expliques mai el seu significat…
- Et demane perdó per això -es disculpà el mestre-. Permet que en senyal de reparació et convide a una poma.
- Gràcies mestre -respongué afalagat el deixeble.
- M’agradaria, per tal d’obsequiar-te, pelar-te la poma jo mateix. Em permets?
- Sí, moltes gràcies -digué l’alumne.
- T’agradaria que, ja que tinc a la meva mà el ganivet, te la talle en trossos per tal que et sigua més còmode?
- M’encantaria, però no voldria abusar de la teva hospitalitat, mestre.
- No és un abús si jo t’ho ofereixc. Només desitje complaure’t. Permete’m també que la mastegue abans de donar-te’la.
- No mestre, no m’agradaria que feres això! -es queixà sorprès el deixeble.
- Si jo vos explique el sentit de cada conte -digué el mestre després d’una pausa-, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.

Afortunadament els problemes greus de convivència als centre educatius suposen tan sols un 0’3 % del total de problemes que es detecten. Es ben cert, per altra banda que el clima a les aules no és el que era fa uns anys. Les circumstàncies aleshores eren diferents i portaria un estudi detallat enumerar-les ara totes,la qual cosa no és el meu propòsit.

Llegir m�s »

Després de fer-nos amics del pit-roig, ara coneixerem altre pardalet: el Fumadet.

Li diuen Fumadet o cotxa fumada. Eixe nom li bé per que el mascle té el pit negre i el cap grisenc (com si s’haguera clavat dins d’un fumeral) i contrasta amb la seua cua roja que tenen tant el mascle com la femella.

El vorem sols a l’hivern (en la costa del nostre País) o durant tot l’any (en els pobles de l’interior). És fàcil que el veieu pels parcs, pels terrats i per la muntanya i si està nerviós el podreu escoltar com canta fent “tac- tac- tac”.  Menja insectes i larves (com podeu vore a la foto) i això el fa molt apreciat per que controla els bitxos  que es mengen als arbres. 

 

 

 

 

Poema al sol i a la lluna

  (Dani Miquel 1-2008)

-Hola pirats com esteu, enamorats ja es veu,

quina fortuna…Quant que m’agrada la lluna. 

-He dormit en la pallissa (quina risa) amb el tio Caliu (que encara viu),

i ens a despertat un mussol…Quant que m’agrada el sol.

-Una gallina en sabates (barates), i un gos nugat en llonganisses (postisses),

i una dona vestida de dol…Quant que m’agrada el sol. 

-Qui em compra una barraca (barata) que la tinc a vora mar (per a pescar),

té un arbre amb una pruna…Quant que m’agrada la lluna.

-He vist a l’home del sac (per un forat), i va buscant la bolangera (per l’era),

perquè diu que la vol…Quant que m’agrada el sol. 

-El tribunal de les aigües (paraigües), ara reguem per goteig (quin mareig),

què s’ha fet de la sèquia moruna?.Quant que m’agrada la lluna.

-Demà menjarem paella (que vella), amb llenya de taronger (quin plaer),

ens caurà algun bunyol…Quan que m’agrada el sol. 

-Deu pometes del pomer (tot sencer), a poc a poc es van caiguent (ho fa el vent),

i sols queda una…Quant que m’agrada la lluna.

-El Miquelet de la Seu (quin museu), s’obert com una magrana (que gana),

i les campanes van al vol…Quant que m’agrada el sol. 

-Sequiol, poliol, caragol, verderol, col, juliol, trespol, portixol,

que acabe en una no hi ha ninguna…Quant que m’agrada la lluna, la lluna i el sol.  

Davant els devastadors efectes del terratrèmol que ha arrasat Haití, des de l’Assemblea de Joves Samarucs junt a altres organitzacions han programat un macro-concert per tal de recollir diners i d’enviar-los a les víctimes del sisme d’ Haití.  L’esdeveniment tindrà lloc divendres 12 de febrer a L’Alcúdia.

Llegir m�s »

Les iniciatives educatives que es plantegen lluny de motivar al professorat sols duen al descontent o al desconcert i a sobre ens dediquem a frenar la innovació.

És ben sabut  per tots i totes que les modificacions en les lleis provoquen canvis però molt lentament, i en el cas de l’educació encara més. Sovint parlem de la necessitat d’establir una continuïtat per a obtindre un resultat, i l’experiència en la major part dels casos ens dona la raó. Són molts els  exemples que coneguem de treball ben fet quan les circumstàncies permeten que es consolide un grup de treball estable i amb voluntat de millorar i canviar les situacions.

Llegir m�s »

 No estem sols al món, el compartim amb molts animalets i plantes.

 Voleu conèixer-los amb nosaltres? Ara que estem en ple hivern és fàcil que l’hagueu vist…

Ell és discret, xicotet, i silenciós, però a l’hora és descarat doncs li agrada que el miren i quan el descobreixes et mira amb eixos ulls tan redons que sembla que t’estiguen saludant. Si et quedes quiet/a mirant-lo tal vegada se t’acoste i fàcil que si te’n vas vaja darrere teu. 

Li diuen pit-roig i amb això està tot dit, no li calen més explicacions… el seu nom ho diu tot. El podem trobar als parcs del poble, però també a la muntanya caminant amb xicotets botets que el fan encara més graciós.

El coneixies? Al País Valencià venen a  l’hivern i se’n van quan ve la caloreta, així que anem a aprofitar de la seua visita per a conèixer-lo.

Al nord d’Europa estan acostumats a menjar de la mà de les persones, mira si seria bonic que els d’ací també es confiaren i ens poguérem fer amics! Voleu que ho intentem?

Mireu de quina manera comencem l’any

 Vinga la risa

Com cada any des de fa cinc (!), el pròxim 28 de desembre, dia dels innocents ,farem el ‘ja tradicional’ Recital dels Innocents, al TEATRE LA CLAU.

La festa començarà a les 18:00 hores i no es sap quan acabarà (segur que a hora de sopar).

Esteu tots i totes convidats, l’entrada és gratuïta, l’eixida…

El divendres 4 de desembre feren practicament l’última actuació de Sonadors de la guaita al poble de l’Alcúdia per cel·lebrar els 5 anys de la COLLA LA ROSCA .