CANVIEM LES PERETES

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

 

5 de juny dia del medi ambient

Avuí 5 de juny, és el dia de medi ambient… i que podem fer???per exemple canviar les peretes de casa.

Les peretes incandescents malgasten molta energia, el 90% de l’electricitat que utilitzen la transformen en calor. Per això són tan ineficients.
Unix-te a la Revolució Renovable. Greenpeace et proposa:
1- Substituïx en ta casa totes les peretes incandescents per peretes de baix consum
2- Anima als teus amics, companys, veïns, etc que ho facen també.
3- Ciberactúa, demana als parlamentaris europeus que prohibisquen les peretes incandescents.
4- Canvia les xicotetes coses i passa gradualment a les difícils.

Pica al dibuix per vore més informació

 


DANI MIQUEL EN YOUTUBE

General 22 de octubre del 2008

Video de Dani Miquel en el teatre la clau

El passat 28 de decembre del 2006, ferem una festa al teatre la clau (Sant Pere-14, l’Alcúdia), on l’amic Vicent Senchermés ha fet uns videos i els ha penjat en el

YOUTUBE

CONTE DE LA GRANOTA I EL GRILL

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

Mireu, un dia estava descansant d’un d’eixos passeigs que faig pels afores del poble quan he pegat una bona fartada i estava xuplant un trosset de fenoll, perquè el meu pare diu que és molt bo per a fer la digestió, quan va aparéixer un teuladí que es quedà mirant-me de fit a fit. De sobte es posà a parlar i em va dir que m’apartara d’on estava assegut, doncs era l’únic lloc on hi havia un toll d’aigua i volia beure. Ràpidament em vaig alçar i aquell pardalet s’acostà al bassal i va assaciar la set. Una vegada va acabar es posà en un branquilló que hi havia al meu costat i em va contar aquesta història.

Diu que hi havia una vegada, fa molt de temps, quan era normal que ploguera i els llauradors es quedaven a casa fent espardenyes d’espart, els xiquets jugaven a tirar pedres a les basses per a que rebotaren i les xiquetes feien barquetes amb corfes de nou… be, fa moltíssim temps, hi havia un fangar on vivia una granota molt picardiosa que tenia els ulls posats en un grill que de tant en tant visitava el lloc. Ah, però us penseu que l’estimava? Doncs no, el que volia era menjar-se’l! Però aquell grill era molt astut i sempre li guardava una certa distància.

Els dos, la granota i el grill, feien vida de nits per que no els agradava el sol. La granota li feia preguntes amb la idea d’enganyar-lo.

–“Eh grill, tu saps nadar?”- li preguntava.

El grill, que sempre estava alerta, li contestava:

“No! A més la teua boca em fa por!”.

Amic grill, no passes pena, només vull convidar-te a sopar”, insistia la granota.

Amics, els dits!”, contestava el grill. “Deixa’m estar que ja t’he vist les intencions”.

Així passaven les nits aquella parella de dos, guardant-se les distàncies.

Però un dia d’estiu, un matí que feia molta, però que molta calor el fangar es va començar a assecar tant ràpidament, que la granota no tingué temps d’escapar d’aquell fang cada vegada més sòlid i s’hi va quedar atrapada. De fet es quedà petrificada. Sí, sí, no podia menejar-se i es va quedar tot el dia enfangada sota el sol. Amb la nit va arribar com sempre el grill i va veure la seua amiga la granota que s’havia quedat seca com un bacallar, pobreta. Ràpidament el grill se’n va anar a buscar aigua a un altre lloc. La va trobar a la séquia d’un camp un poc allunyat d’on estava la granota. Pensa que pensaràs va trobar que amb una fulla de col li podia portar aigua per a que no es morira. Quants viatges feia el grill carregant l’aigua de la sèquia fins on es trobava la granota! Fins que va arribar un dia que va començar a ploure i aquell fangar es va fer blanet i la granota a poquet a poquet va anar soltant-se del fang i va poder eixir d’aquell embolic que la tenia atrapada. El fangar es va omplir d’aigua i la granota es va salvar. I el primer que va fer és anar-se’n a buscar al grill.

Tota contenta li va dir:

Eh, grill!! Dona’m la ma!

I el grill que no podia ni pensar de tant cansat que estava per l’esfoç d’haver-li portat aigua cada dia li la va donar. No se’n recordava que se’l volia menjar!.

Però la granota havia aprés una lliçó molt important que es diu SOLIDARITAT i li va dir:

Gràcies grill per haver-me salvat. A partir d’ara em faré vegetariana! Sabeu el que és ser vegetarià o vegetariana? Doncs que qui ho és no menja mai ni carn, ni peix, ni insectes. Per tant la granota no es menjaria el seu amic el grill per res del món.

Així és com el grill i la granota es feren amics per a sempre. El grill va pedre la por a acostar-se a la granota i la granota el va respectar sempre agraida per l’esforç solidari del grill que li va salvar la vida. Així és com acaba aquesta història de la granota i el grill.

Daniel Miquel i Antich.

TROBADA D’ESCOLES DE MÚSICA

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

Aquest diumenge 17 de juny, es fa la trobada de escoles de música de la ribera al poble de l’Alcúdia durant tot el dia.

A les 16.00 hores presente l’actuació: “Els altres instruments”

Dolçaina, xeremia, sacs de gemecs, viola de roda, instruments de cuina; són alguns dels instruments que vaig a ensenyar-vos, que han estat sempre entre nosaltres amb altres formacions com: menestrils, trobadors, cobles…

si voleu saber tota la programació piqueu ACÍ

JULIOL

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

En juliol ja acurta el sol

Pel juliol pobres dels que estan al sol

Pel juliol el blat al sol

Qui no peixca per juliol, no peixca quan vol

Per a tindre bona col, planta-la en juliol

Per juliol a l’era sol fer bon sol

Pel juliol ni dona ni caragol (!!!???)

Pel juliol ni home ni caragol (!!!???, Ha, ja se…)

Pel juliol el home a la dona vol (millor no?)

DANI MIQUEL + DOS A “CA LES SENYORETES”

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

Amics i amigues tinc el plaer d’actuar aquest divendres 27 de juliol amb els meus amics i companys Rafa Solves i Josep Alcover en la casa rural “CA LES SENYORETES” en el poble d’hora solar d’Otos.

La cosa començarà a les 10 de la nit. Si vos fa comboi sopar i gaudir amb nosaltres crideu-nos al tel: 962358032 o al 620588724.
Pròximament vos informarem del menú.
preu: 22 euros
preu per parella més una habitació doble 105 euros

Per més informació clica aqui:

CA LES SENYORETES

AGOST

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

En agost a les set  és fosc

Bona vista vejam figues en agost

No es pot dir oliva si en agost no es eixida

Si l’agost és mullador setemre és degollador

En agost figues i most

El bon nap en agost és nat

A l’agost carabasses

Agost i setembre no duren sempre

Aigua per a l’agost: safrà, mel i most

DANSA DEL VETLATORI

General 22 de octubre del 2008

per Francesc Martinez i Martinez

La dansa del vetlatori

(mare amb xiquet mort 1936, Pablo Ruiz Picasso)

Una criatureta està expirant; no importa de què: lo mateix té que l’enfermetat siga o no contagiosa. Els parents, les veïnes -estes més prompte que aquells- estan allí atenent el tendre malaltet, ajudant l’anguniada mare. Pega la criatura les últimes boquejadetes, i un plor desesperat ix del pit de la mare i les llagrimes li omplin els ulls. El pare en un racó, es torca els seus, seguit, seguit, soltant algun xanglot i estufit.

Però els parents i les veïnes, impàvits, els diuen molt convençuts, que no ploren, perquè el succés és motiu d’alegria

Perquè ara tenen als peus del senyor un àngel que pregarà per ells. Visten de blanc la criatureta i li posen una corona de flors blanques, de paper o de tela, amb fulles platejades. La col·loquen en una taüteta blanca, que posen damunt una taula tota vestida de blanc i rodejada de ciris sostinguts per canelobres de cristall. A on correspon la capçalera, pengen un quadro de la mare de Déu amb Jesuset al braç o del Sant Àngel de la guarda, sobre un cobertor també blanc, que tapa la paret.

Mentrestant s’estén la nova pel poble. En acabar de sopar acudeixen fradins armats de guitarres, guitarronet i octavilla, i fradines amb la canella ben llesta, i es mou el gran sarau. Vinga la guitarra i la ballada. I per a que músics i balladores puguen prendre forces, de quan en quan els passen el plat de figues seques i panses, ametles, rotlles, a voltes confitura, i sempre tramussos i cacau, la carabassa del vi i l’ampolla d’aiguardent.

El sarau sol ser en el portal, i si és d’estiu, en el carrer. Dins, en la cuina, la mare segueix gemecant i plorant al costat del seu fillet mort, i el pare, amb la cara seria, mira de reüll, ara la seva muller, ara l’albat, i adés els que es diverteixen al costat de la criatureta difunta. Quan la fadrinalla es cansa de ballar, ormegen jocs, conten rondalles, diuen falòries, i segueixen menjant i bevent.

En trencar el dia desapareix la borratxera i la concurrència es torna formal. No ploren, però tampoc no fan el boig. Més tard arriba el capellà amb capa blanca, i l’escola, que porta una creu també blanca, capa i creu aposta per al soterrar de les criatures, i que s’anomenen “dels albats”.

Després de dur l’albat al cementeri, desfilen tots per la porta de la casa, diguent “Siga norabona”, o “Per a be que siga l’àngel en el cel”. El pare, resignat, respon: “Déu que li ho pague”. 

CANÇONS DE VETLATORI

La dansa del vetlatori,

dones, vingueu a ballar,

que és dansa que sempre es balla

quan es mor algun albat.

En esta casa s’ha mort

un angelet molt polit,

però no ploreu per ell

que ja ha acabat de patir.

La mare i el pare ploren.

No ploreu pel xiquet, no;

que s’ha mort la criatura

sens saber que és el món.

Quin goig més gran que ha de tindre

la mare de l’albadet,

que se n’ha pujat al cel

i s’ha tornat angelet.

ON ESTÀ DANI

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

Amics i amigues, aquesta foto és de fa uns 700 anys… perdó, 700 dies; quan anava a estudiar la viola de roda al poble de Casavieja (Avila). La “asociación iberica de la zanfona”, organitza un seminari de viola de roda una o dos vegades a l’any, on ens reunim pirats d’aquest instrument per apendre a tocar-lo i bescanviar experiències.

LA SERP DE LA TERRABLANCA

General 22 de octubre del 2008

per Ferran Miquel

Conten que a una casa aplegà un garbó de llenya dins el qual s’havia amagat una serpeta. en dita casa hi havia un nadó a qui sa mare alletava i estant en eixe quefer, endormiscada, asseguda a un balancí a l’ombra del corral, la serp aprofita per amorrar-se a l’altre mugró per traure-li la llet, i això sovintejà en altres ocasions fins que xiquet i serp es feren grans i tanmateix jugaven junts. Vingué un dia que els pares se n’adonaren i quedaren esglaiats en vore el perill i decidiren matar la serp, la qual se salvà pels plors del xiquet, que no acceptà la mort però es resignà que fora allunyada, i decidiren llançar-la al barranquet de la Terrablanca.

Dit barranquet era artificial, obert per obra de la sequia reial preparant el caixer de l’adreçament que mai es portà a cap, des del pont de l’Anguilo a la nòria de Santa Barbara. El caixer abandonat formava un barranquet a l’alteró de la Terrablanca, el fons del qual s’havia omplit de canyars, matolls i esbarzers que el feien impenetrable, i allí va anar a para la serp, creixent i engrandint, si més no, en la ment dels que coneixen la història. Eren molts el que deien que l’havien vista. Tenia el cap com el d’un home, barba i cabells blancs, i una llargada exorbitant. Eixia només de nit, motiu pel qual no podien fer més extensa la descripció. Però les seues petjades, unes traces ondulants, serpentejant, creuant la trilla en la terra del camí, sí que quedaven marcades. Jo mateix puc atestar haver-les vist, encara que hi havia qui deia que això ho havien fet arrosegant una botella per la pols del camí. Alguns ho atribuïen al propietari del bancal d’enfront, on conrreava una vinya, de les que ja en quedaven poques, i ja se sap que la por guarda la vinya.

Ferran Miquel Martnínez