Demà diumenge (el rei que es penge), a les 11:30, estaré en directe en el programa

“EL JARDÍ DE LES DELÍCIES“,

de radio 9, amb Amàlia Garrigós, presentant el llibre disc:

MUSIQUERIES

Aquets divendres 30 d’octubre en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (simat) se celebrarà la II MOSTRA PROFESSIONAL DE CONTACONTES “CONTESCOLTES”

  PROGAMA

Ahir va ser el meu natalici i m’enviaren aquest link,

doncs que m’ha fet així de feliç

Dani Miquel és una troballa i un trobador com el ferro… No puc estar-me de pensar en aquell llibre, l’Ocell de Foc, amb el Cec de Cabrera, Airtal, la joglaresa Matilde, en Roc Destraler, l’escarnidor d’ocells… Dani Miquel explica rondalles, romanços, contalles, amb un llenguatge exquisit, de fluïdesa envejable, carregat d’humor, de tendresa sense ser-ne melindre. És d’aquells productes del país que tornen a confirmar com patim els valencians, per traure tanta creativitat i tants homes bons: Miquel Gil, Pep Gimeno, Dani Miquel ara mateix, no són a canvi de res, ni plouen de la casualitat. Es feia acompanyar per dos músics dels quals no en sé el nom, ell afirnava que havia provat de trobar res millor, però que era això que havia pogut aconseguir finalment. Quin jorn…, el joglar, el trobador, el rondallaire, el romancer, el cec… La joia de diumenge anava plegant-se a l’hora de dinar però prou que hauríem continuat escoltant la viola de roda… Per molts anys. 

Amics i amigues cliqueu en la foto i voreu un video de la versió que hem fet de la cançó:

Serrra de Mariola

Com cada any el Darrer Diumenge d’Octubre El Puig acollirà el tradicional aplec valencianista. Enguany però amb un especial significat doncs serà el que fa 50. El primer d’ells tingué lloc en plena dictadura franquista l’any 1960, i  es va celebrar al Parc de Sant Vicent de Llíria. Un centenar de joves impulsaven el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià.

Amb motiu d’esta efemèride l’aplec del Puig d’enguany serà molt especial però no l’únic. La comarca del Camp de Túria, on va començar aesta llarga història també ho celebrarà avançant-se una setmana al calendari.

D’esta manera el proper diumenge 18 d’octubre el Casal Jaume I del Camp de Túria hi celebrarà una jornada festiva, tornant amb alguns dels organitzadors i assistents d’aquell primer aplec, quasi mig segle després, al Parc de Sant Vicent de Llíria.

L’acte servirà per retre un digne  homenatge a persones com Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega, Ferran Zurriaga… impulsors i assistents d’una fita històrica del nostre país.

La jornada començarà a les dotze del migdia, al Parc de Sant Vicent de Llíria, quan els homenatjats seran rebuts pels asistents. Hi haurà parlaments i actuarà DANI MIQUEL + DOS , després es cuinarà una paella al mateix parc per a, una vegada finalitzat el dinar, gaudir  d’un concert de FRANCESC RIBERA “TITOT” I DAVID ROSELL.

L’actuació del 2 d’octubre queda suspesa.

El divendres 2 d’octubre, la cooperativa AIGUA CLARA, farà la festa de la tardor amb l’actuació de:

-Dani Miquel 19h

-Màgic dexter 19:00

-Sopar 21:00

-Ruper ordorika 22:00

Ara toca Picassent, el diumenge 27 de setembre, a les 18:30 hores estarem a la casa de la cultura d’aquest poble, fent cantar i ballar a tots els que vingueu.

Porte cançons que valen milions

Porte cantarelles que són meravelles

Porte el cant, de l’home del camp.

Porte cançons de moltes poblacions

Porte cançonines que són molt xiconines

Porte cançons en un MP3…que no pesa res. (he, he, he)

Porte jocs encara que pocs,

Porte històries de moltes memòries

Porte alguna dansa,  que mai no cansa

Porte la tradició amb alguna evolució.

Véns  tu???.

 

Aquest dissabte 21 de setembre estem en el poble de l’Alqueria d’asnar a les 19:00 hores en la casa de la cultura. Vingueu a compartir amb nosaltres cançons i balls.

La dansa dels Tornejants, mantinguda encara hui en algunes processons arreu del País Valencià –com ara a Algemesí, Morella, Sueca i L’Alcúdia–  i extingida, en molts casos, durant bona part del segle XX, consisteix a un combat fictici i ritual entre els balladors, que lluiten i desfilen amb summa elegància, amb només una fina vareta de faig a les mans que vibra en moure’s. La gràcia del ball, seriós i solemne, resideix a més, en l’habilitat acrobàtica dels seus dansants que han de llançar ben alta la vara i empomar-la sense que aquesta toque terra.

Llegir m�s »