CONTE DE LA GRANOTA I EL GRILL

General 22 de octubre del 2008

per Dani Miquel

Mireu, un dia estava descansant d’un d’eixos passeigs que faig pels afores del poble quan he pegat una bona fartada i estava xuplant un trosset de fenoll, perquè el meu pare diu que és molt bo per a fer la digestió, quan va aparéixer un teuladí que es quedà mirant-me de fit a fit. De sobte es posà a parlar i em va dir que m’apartara d’on estava assegut, doncs era l’únic lloc on hi havia un toll d’aigua i volia beure. Ràpidament em vaig alçar i aquell pardalet s’acostà al bassal i va assaciar la set. Una vegada va acabar es posà en un branquilló que hi havia al meu costat i em va contar aquesta història.

Diu que hi havia una vegada, fa molt de temps, quan era normal que ploguera i els llauradors es quedaven a casa fent espardenyes d’espart, els xiquets jugaven a tirar pedres a les basses per a que rebotaren i les xiquetes feien barquetes amb corfes de nou… be, fa moltíssim temps, hi havia un fangar on vivia una granota molt picardiosa que tenia els ulls posats en un grill que de tant en tant visitava el lloc. Ah, però us penseu que l’estimava? Doncs no, el que volia era menjar-se’l! Però aquell grill era molt astut i sempre li guardava una certa distància.

Els dos, la granota i el grill, feien vida de nits per que no els agradava el sol. La granota li feia preguntes amb la idea d’enganyar-lo.

–“Eh grill, tu saps nadar?”- li preguntava.

El grill, que sempre estava alerta, li contestava:

“No! A més la teua boca em fa por!”.

Amic grill, no passes pena, només vull convidar-te a sopar”, insistia la granota.

Amics, els dits!”, contestava el grill. “Deixa’m estar que ja t’he vist les intencions”.

Així passaven les nits aquella parella de dos, guardant-se les distàncies.

Però un dia d’estiu, un matí que feia molta, però que molta calor el fangar es va començar a assecar tant ràpidament, que la granota no tingué temps d’escapar d’aquell fang cada vegada més sòlid i s’hi va quedar atrapada. De fet es quedà petrificada. Sí, sí, no podia menejar-se i es va quedar tot el dia enfangada sota el sol. Amb la nit va arribar com sempre el grill i va veure la seua amiga la granota que s’havia quedat seca com un bacallar, pobreta. Ràpidament el grill se’n va anar a buscar aigua a un altre lloc. La va trobar a la séquia d’un camp un poc allunyat d’on estava la granota. Pensa que pensaràs va trobar que amb una fulla de col li podia portar aigua per a que no es morira. Quants viatges feia el grill carregant l’aigua de la sèquia fins on es trobava la granota! Fins que va arribar un dia que va començar a ploure i aquell fangar es va fer blanet i la granota a poquet a poquet va anar soltant-se del fang i va poder eixir d’aquell embolic que la tenia atrapada. El fangar es va omplir d’aigua i la granota es va salvar. I el primer que va fer és anar-se’n a buscar al grill.

Tota contenta li va dir:

Eh, grill!! Dona’m la ma!

I el grill que no podia ni pensar de tant cansat que estava per l’esfoç d’haver-li portat aigua cada dia li la va donar. No se’n recordava que se’l volia menjar!.

Però la granota havia aprés una lliçó molt important que es diu SOLIDARITAT i li va dir:

Gràcies grill per haver-me salvat. A partir d’ara em faré vegetariana! Sabeu el que és ser vegetarià o vegetariana? Doncs que qui ho és no menja mai ni carn, ni peix, ni insectes. Per tant la granota no es menjaria el seu amic el grill per res del món.

Així és com el grill i la granota es feren amics per a sempre. El grill va pedre la por a acostar-se a la granota i la granota el va respectar sempre agraida per l’esforç solidari del grill que li va salvar la vida. Així és com acaba aquesta història de la granota i el grill.

Daniel Miquel i Antich.



Un comentari en “CONTE DE LA GRANOTA I EL GRILL”

  1. francesc | 22/10/2008 a las 08:58:30

    Este conte fa olor de xiquets i de terra.Ànim i avant.