Afortunadament els problemes greus de convivència als centre educatius suposen tan sols un 0’3 % del total de problemes que es detecten. Es ben cert, per altra banda que el clima a les aules no és el que era fa uns anys. Les circumstàncies aleshores eren diferents i portaria un estudi detallat enumerar-les ara totes,la qual cosa no és el meu propòsit.

El conseller d’Educació va sorprendre la setmana passada fins i tot als seus tècnics, que ni tan sols havien vist l’esborrany del Projecte de Llei que qualificarà al professorat com a autoritat. Un altra ocurrència? Més be una estratègia política. D’aquesta manera es segueix la línia del que planteja el PP de Madrid i alhora es desvia l’atenció sobre la falta de recursos en que conten les escoles i instituts valencians.

Amb aquesta iniciativa anem enrere en lloc d’avant, avui en dia els psicòlegs i pedagogs defensen models educatius on el professorat canvien els seus models d’ensenyament aprenentatge tenint en conte les situacions de partida dels alumnes, i en aquests models el més important és millorar les situacions preventives que possibiliten una millor conciliació de la vida familiar i laboral, una dotació de recursos complementària que encare els problemes des del nucli familiar, una tasca de coordinació entre professionals multidisciplinars, en fi tota una sèrie de mesures que impliquen més despesa en recursos educatius per a compensar desigualtats.

El terme autoritat a tots i a totes ens recorda un vocabulari obsolet i desfasat, en sentir-lo ràpidament l’assimilem amb privació, càstig, obediència cega, amb la màxima “d’això és així per què així ho dic jo”. Vivim en una societat moderna molt més complexa i on ja tenim moltes experiències de models comprensius que faciliten la integració de molts alumnes, això si, sempre amb dotacions de recursos suficients per a poder dur a terme els projectes.

Es clar que cal una revalorització de la tasca del professional, és veritat que hi ha molts professionals que mai han tingut cap problema, que saben resoldre els conflictes, és clar que cal que els jutges valoren les agressions al professorat com a delictes per què així ho especifica el mateix Codi Penal, però el camí per a entendre que el professorat és la peça clau del sistema educatiu i que per tant necessita ajuda per a millorar en la realització del seu treball és escoltar-lo, obrir la porta a les seues demandes i necessitats per a poder després obtindre uns resultats.

Ja tenim molts professors i professores que són una autoritat, que fan cada dia el seu treball de forma excel·lent, que motiven als seus alumnes i els engresquen per a que continuen estudiant, que són admirats i respectats per la comunitat educativa per què són un referent en els seus centres. Per a que altres també ho siguen no caldrà una Llei sinó un altra manera d’encarar les dificultats que cada dia tenen per a treballar de forma adient.

 

                                                                                                 Migue Puig, Febrer del 2010