LA PARABOLA
CONTE 5 de març del 2010
El mestre sufí explicava sempre una paràbola en finalitzar la classe, però els alumnes no sempre n’entenien el sentit.
- Mestre -va dir un d’ells una vesprada-, tu ens expliques els contes però no ens expliques mai el seu significat…
- Et demane perdó per això -es disculpà el mestre-. Permet que en senyal de reparació et convide a una poma.
- Gràcies mestre -respongué afalagat el deixeble.
- M’agradaria, per tal d’obsequiar-te, pelar-te la poma jo mateix. Em permets?
- Sí, moltes gràcies -digué l’alumne.
- T’agradaria que, ja que tinc a la meva mà el ganivet, te la talle en trossos per tal que et sigua més còmode?
- M’encantaria, però no voldria abusar de la teva hospitalitat, mestre.
- No és un abús si jo t’ho ofereixc. Només desitje complaure’t. Permete’m també que la mastegue abans de donar-te’la.
- No mestre, no m’agradaria que feres això! -es queixà sorprès el deixeble.
- Si jo vos explique el sentit de cada conte -digué el mestre després d’una pausa-, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.
Tens un premi a Titiricoses
http://www.titiricoses.blogspot.com
Hola Dani,
des que vam comprar musiqueries a Beneixama, no ha deixat de sonar al cotxe dia rere dia, està quasi ratllat i fet pols de tantes vegades. Quan entre al cotxe, David, de tres anys, veu que pose música d’eixa moderna que m’agrada, i diu sempre cabreja: Posa Dani Miquel (i això que parla molt poc, però això ho diu clar), Posa Dani Miquel. I ala, altra volta : penyeta pinyol, caragol caragol i passa un burro. I es posa a cantar-les i se li solta cada vegada més la llengua. L’efecte miraculós.
Quan posa que actues a Gandia en ACPV, on és això i a quina hora en maig? Gràcies per la música, Dani.