LA SERP DE LA TERRABLANCA

General 22 de octubre del 2008

per Ferran Miquel

Conten que a una casa aplegà un garbó de llenya dins el qual s’havia amagat una serpeta. en dita casa hi havia un nadó a qui sa mare alletava i estant en eixe quefer, endormiscada, asseguda a un balancí a l’ombra del corral, la serp aprofita per amorrar-se a l’altre mugró per traure-li la llet, i això sovintejà en altres ocasions fins que xiquet i serp es feren grans i tanmateix jugaven junts. Vingué un dia que els pares se n’adonaren i quedaren esglaiats en vore el perill i decidiren matar la serp, la qual se salvà pels plors del xiquet, que no acceptà la mort però es resignà que fora allunyada, i decidiren llançar-la al barranquet de la Terrablanca.

Dit barranquet era artificial, obert per obra de la sequia reial preparant el caixer de l’adreçament que mai es portà a cap, des del pont de l’Anguilo a la nòria de Santa Barbara. El caixer abandonat formava un barranquet a l’alteró de la Terrablanca, el fons del qual s’havia omplit de canyars, matolls i esbarzers que el feien impenetrable, i allí va anar a para la serp, creixent i engrandint, si més no, en la ment dels que coneixen la història. Eren molts el que deien que l’havien vista. Tenia el cap com el d’un home, barba i cabells blancs, i una llargada exorbitant. Eixia només de nit, motiu pel qual no podien fer més extensa la descripció. Però les seues petjades, unes traces ondulants, serpentejant, creuant la trilla en la terra del camí, sí que quedaven marcades. Jo mateix puc atestar haver-les vist, encara que hi havia qui deia que això ho havien fet arrosegant una botella per la pols del camí. Alguns ho atribuïen al propietari del bancal d’enfront, on conrreava una vinya, de les que ja en quedaven poques, i ja se sap que la por guarda la vinya.

Ferran Miquel Martnínez