Les iniciatives educatives que es plantegen lluny de motivar al professorat sols duen al descontent o al desconcert i a sobre ens dediquem a frenar la innovació.

És ben sabut  per tots i totes que les modificacions en les lleis provoquen canvis però molt lentament, i en el cas de l’educació encara més. Sovint parlem de la necessitat d’establir una continuïtat per a obtindre un resultat, i l’experiència en la major part dels casos ens dona la raó. Són molts els  exemples que coneguem de treball ben fet quan les circumstàncies permeten que es consolide un grup de treball estable i amb voluntat de millorar i canviar les situacions.

Ací al País Valencià llastimosament no podem dir el mateix. Hi tenim una Conselleria d’Educació amb un conseller al seu cap des de l’any 2004, temps més que suficient per a establir una dinàmica de treball que haguera consolidat millores en l’educació del nostre petit país, però seguim a la cua de l’estat en taxes de fracàs escolar i les iniciatives que es plantegen lluny de motivar al professorat sols duen al descontent o al desconcert.

El passat 13 de gener podia llegir al periòdic Magisterio una entrevista amb el Senyor Font de Mora, com sabeu el senyor conseller no ha volgut signar el conveni amb el ministeri Escola 2.0 que haguera permès que els alumnes de 5é de primària hagueren rebut un ordinador portàtil per a seguir les seues classes. Primerament ens vas dir que tenia comprovat que això podia provocar miopia, ara ja lluny d’aquell argument descabellat diu que és perquè el 95% dels alumnes ja utilitzen els ordinadors a casa, no sabem, això si, d’on ha extret eixes xifres. De tota manera caldria explicar-li al senyor Font de Mora que el que actualment es gasta en els Bono Llibres ho haguera pogut invertir en la compra dels ordinadors, que demà ja van a substituir als llibres de text i per això totes les editorials ja estan preparant-se per al canvi. No sap vostè que la diferència no es troba en tindre l’ordinador en casa sinó en un altra manera de treballar en l’aula on els alumnes segueixen les classes des del seu ordinador on alhora fan els treballs i es guarden les explicacions del professor per a després poder estudiar? Suposem que un conseller que autoritza compres de pissarres digitals que després no són compatibles amb el sistema Lliurex, un programa que ell mateix ha creat per a no pagar la llicència de Microsoft, no hi està massa al dia de com es van a emprar les noves tecnologies en les classes del segle XXI. Tal vegada no deuria de seguir retallant els pressupostos de formació del professorat i de innovació educativa si és que no vol que seguim a la cua de l’estat, deuria d’aplicar-se i estar per la llavor d’intentar millorar i modernitzar el sistema.

També li podríem dir al senyor Conseller que amb els 60.000 euros que porta gastats en els jutjats també haguera pogut modernitzar la connexió a internet de molts centres educatius, ja són moltes les sentencies perdudes per no voler reconèixer la titulació de Filologia Catalana, i un altre recurs sols comportarà mes despeses que seran diners que no arriben als contribuents. (El Pais,21.1.10)

Ja és hora de es pose a treballar de valent, ja és hora de que deixe de tirar balons fora, la culpa no és dels altres ni dels de Madrid, en un Ministeri que ja fa anys que no te les competències educatives en aquesta comunitat. Poses les piles, senyor conseller! el futur dels xiquets i xiquetes d’aquest país està a les seues mans i és de vostè la responsabilitat.

                                                                                                 Migue Puig, Gener del 2010